×

Advertencia

JUser: :_load: No se ha podido cargar al usuario con 'ID': 657

Bibliografía. CDE Universitat de València

CoverLes dades de comptabilitat regional publicades recentment per l’INE mostren a les clares la profunditat de la crisi en la Comunitat Valenciana. Aquesta ha vist reduir els seu PIB en un 10% entre 2008 i 2013, la major contracció econòmica de totes les regions espanyoles; i la renda per càpita mitjana de la Comunitat ha quedat en 19.500 euros, que representa el 87,5% de la mitjana estatal. Per sota d’aquest nivell de renda només queden Canàries, Múrcia, Castella-La Manxa, Andalusia i Extremadura. D’altra banda, el servei d’estudis del BBVA estima que la Comunitat Valenciana tindrà enguany una taxa de creixement econòmic encara molt baixa (d’un 0,4%, en comparació amb l’1% del conjunt estatal), però que la situació millorarà el 2015.

Òbviament, la recuperació econòmica s’està endarrerint ací pels grans desequilibris acumulats al llarg de la fase expansiva. Juguen en contra del creixement econòmic valencià la baixa productivitat i l’elevat deute públic, mentre que són factors favorables les exportacions i el turisme. El major repte actual de la Comunitat Valenciana és avançar cap a un canvi decidit de model productiu, tot apostant per la modernització dels sectors tradicionals i l’empenta d’altres nous amb futur. Segons l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), en la publicació Análisis de la situación económica, social y territorial de la Comunidad Valenciana, els sectors amb major potencial de desenvolupament hi són: l’agroalimentari, els bens de consum, l’hàbitat, l’automoció i mobilitat, els bens d’equip, la sanitat eficient i vida saludable, i el turisme funcional.

El govern de la Generalitat Valenciana ha de definir, per tant, una estratègia adequada a mitjà i llarg termini, tot aprofitant el plantejament de la política de cohesió econòmica i social de la Unió Europea durant el període 2014-2020. Alhora hauria d’aconseguir que la Comunitat Valenciana deixara d’estar catalogada com a regió més desenvolupada des de la perspectiva europea, ja que la nostra renda per càpita no arriba al 90% de la mitjana comunitària, sinó que se situa prop del 80% i això ens hauria de catalogar més bé com una regió en transició. Açò últim ens donaria més avantatges per a rebre diners dels fons estructurals (el FEDER, el FSE i el FEADER), dels quals rebrà el conjunt d’Espanya uns 36.000 milions d’euros entre 2014 i 2020 (un 14% menys que en el període 2007-2013).

Les prioritats d’actuació en la Comunitat Valenciana, al llarg dels propers set anys, són ben clares per a l’IVIE. D’una banda, hi ha prioritats més tradicionals en la recuperació econòmica: la creació d’ocupació mitjançant polítiques que milloren la capacitació de la població desocupada; la millora de la competitivitat de les empreses mitjançant polítiques que fomenten la modernització, la professionalització de la direcció i la incorporació d’innovacions tecnològiques; la millora de l’accés al finançament empresarial i la reducció de la burocràcia; i l’estímul de l’especialització de les empreses en segments de mercat de més qualitat.

D’altra banda, hi ha prioritats amb una perspectiva més amplia: l’aposta per la millora del sector educatiu i l’aprofitament adequat del capital humà; la millora del sistema d’investigació i innovació i de la transferència al sistema productiu; l’avanç en la vertebració del territori, amb la realització, entre d’altres projectes, del Corredor Mediterrani; i l’impuls de la conservació dels recursos naturals, del control d’emissions i de la consecució d’una major eficiència energètica i la sostenibilitat del desenvolupament. A la fi, un bon programa de treball per a qualsevol govern de la Generalitat, ara i en un futur pròxim.


Josep Mª Jordán Galduf

Endika Bengoetxea Castro
La reforma de la gobernanza de la educación superior en la práctica. Puesta en práctica de los objetivos políticos en la gestión universitaria
RUSC. Universities and Knowledge Society Journal #
9. Nª 2. 2012
La mejora de la gobernanza es uno de los temas más importantes de la agenda política de la educación superior en la Comisión Europea. Tras muchos años trabajando en este campo, la experiencia demuestra que en el caso de Europa es importante considerar la diversidad de sistemas educativos y de tipologías de instituciones de educación superior a la hora de analizar los modelos de gobernanza que han de aplicarse en cada caso. Esto conlleva que no exista un modelo de gobernanza ideal para cada institución y/o sistema de educación superior, y que la estrategia varíe según los objetivos y el tipo de cada institución de educación superior. La creciente globalización de la educación superior y la crisis económica están afectando directamente a las instituciones, obligándolas a posicionarse en este contexto. Implantar un modelo de gobernanza adecuado a la estrategia institucional elegida es esencial, si bien los modelos de buenas prácticas que pueden usarse en un caso no son directamente aplicables a otro. [+]

Alguns indicadors fan pensar que el 2013 serà un any de transició per a l’economia espanyola. Amb sort, la crisi pot quedar gradualment endarrere i aparèixer per fi certs senyals convincents de recuperació cap a finals d’any. El darrer informe mensual de La Caixa mostra signes que apunten ja en aquesta direcció, tot i que el camí no serà encara gens fàcil.

El primer d’aquests signes positius és la important correcció que s’ha operat en el desequilibri exterior. En efecte, el dèficit de la balança per comte corrent (que inclou la balança comercial, la de serveis, la de rendes i de transferències) va arribar al 10,6% del producte interior brut (PIB) el 2008, i d’aleshores ençà ha baixat fins aproximar-se a l’equilibri al desembre del 2012. És clar que això ha tingut lloc en un context de contracció de les importacions, però també d’augment de les exportacions impulsades per una millora de la competitivitat. Les empreses valencianes, per exemple, han recuperat la seua vocació exterior i han diversificat els seus mercats de destinació més enllà d’Europa.

En segon lloc, sembla també encarrilada la correcció dels desequilibris interns (el fiscal i el financer), si bé la delicada situació econòmica fa que aquest procés siga més lent que l’anterior. Després de dos anys d’enormes esforços de consolidació pressupostària, en 2013 la carrera continua per tal de situar el dèficit del sector públic (incloent-hi l’Estat, la Seguretat Social i les comunitats autònomes) en el 4,5% del PIB. Una bona notícia, però, és la relaxació de la prima de risc exigida al deute espanyol, tenint en compte els elevats venciments que s’hauran d’afrontar al llarg de l’any.

CoverTímidament tornen els inversors estrangers, i els avanços institucionals en l’àmbit europeu estan permetent una moderació de les tensions financeres. Entre aquests avanços, cal esmentar l’anunci d’Operacions Monetàries de Compravenda per part del Banc Central Europeu (BCE), la realització d’alguns passos cap a una unió bancària (amb la supervisió de la banca europea a càrrec del BCE) i la recapitalització del sistema financer espanyol amb fons europeus. En efecte, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ha rebut un desemborsament important, en forma de bons del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MED), per tal de recapitalitzar diverses entitats bancàries (com ara Bankia) i posar en marxa la Sareb (amb els actius problemàtics d’aquelles entitats).

Per descomptat, tot això és només un primer pas cap a la recuperació econòmica, la qual difícilment podrà produir-se sense el suport del sector financer. El procés de despalanquejament del nostre país sembla canalitzat, però l’ajust pendent és encara considerable i limitarà la nostra capacitat de recuperació econòmica.

En definitiva, hi ha signes que permeten albirar una millora del panorama econòmic al llarg del 2013. És clar que això caldrà apuntalar-ho i potenciar-ho, la qual cosa no serà fàcil. Alguns dels factors que hi poden ajudar estan referits en el meu llibre Europa: el somni i la realitat que acaba de publicar Saó Edicions. Els invite a llegir-lo.

Josep María Jordan

 

Juan Francisco Sánchez Barrilao
La crisis de la deuda soberana y la reforma del artículo 135 de la Constitución Española
Boletín Mexicano de Derecho Comparado. # 137. 2013
El trabajo es un estudio crítico a la reciente reforma del artículo 135 de la Constitución española, en la que se constitucionaliza el principio de equilibrio presupuestario y la limitación del gasto público. El trabajo consta de cuatro apartados: el primero realiza una aproximación cronológica de la crisis de la deuda en la zona euro y de la reforma del artículo 135 de la Constitución; el segundo presenta las novedades que contiene el vigente artículo 135; el tercero desarrolla el análisis crítico de la reforma constitucional de 2011 (y ello, en torno a cuatro ejes: contenido, procedimiento, tiempo y propósito y trascendencia de la reforma); el cuarto concluye con una serie de consideraciones finales. [+]

Miércoles, 02 Abril 2014 13:13

El fantasma del populismo recorre Europa

Cesáreo Rodríguez-Aguilera
El fantasma del populismo recorre Europa
CIDOB. Notas Internacionales # 85. 2014
El populismo no es tanto una doctrina (aunque sí descanse en algunas premisas ideológicas), cuanto un estilo político. Si bien “populismo” es uno de los términos más polivalentes e imprecisos en ciencia política y coloquialmente suele incluir una carga negativa que complica su caracterización, es un fenómeno bien real y definible con relativa precisión sobre el que hay disponible una abundante y a menudo refinada literatura académica. La actual generalización del fenómeno en toda Europa, liderado desde luego por la derecha radical, pero con creciente incidencia en la derecha moderada y hasta en parte del centroizquierda. Sin olvidar que también existe un populismo específico de una parte de la izquierda radical, siendo -en suma- un estilo político muy transversal. [+]

Fátima Fernández, Francisco Campos Freire
La crisis de los países periféricos europeos. Descapitalización en bolsa de los grupos mediáticos del sur
Telos: Cuadernos de comunicación e innovación
# 95. 2013
La crisis de los países periféricos de la Unión Europea ha desplomado más de un 70 por ciento el valor bursátil de sus grupos mediáticos, cuya debilidad financiera revela la necesidad de mayores estrategias de medio y largo plazo además del ajuste económico. [+]

Japón y España: dos economías desarrolladas frente a una década perdida
CIDOB. Policy Brief 2/2014
El presente documento es una síntesis de las principales ideas y conclusiones surgidas de la comparativa entre las crisis financieras de Japón y España, que en ambos casos, abrieron una fase depresiva o década perdida, que en el caso de Japón se ha prolongado durante los últimos 25 años. El objetivo de esta reflexión es medir el impacto severo de ambas crisis no solamente sobre los factores económicos, sino también y muy especialmente, sus costes sociales y daños sobre el sistema político. El año Dual España-Japón (2013-2014) que conmemora cuatro siglos de relaciones bilaterales, invita a compartir experiencias y visiones de los retos comunes, que como se extrae de este documento, son muchos, y muy determinantes. [+]

Eguzki Urteaga
Estado del bienestar e inversión social en Europa
Comunitaria: Revista internacional de trabajo social y ciencias sociales # 5. 2013
Durante los años setenta, la crisis económica ha cuestionado la pertinencia de las políticas de reactivación keynesianas y, ante el incremento del desempleo, el modelo del Estado de bienestar instaurado a partir de 1945 ha sido ampliamente criticado por los economistas neoclásicos que defendían una política de la oferta que pasaba por una reducción de los costes salariales y de la prestación social. No en vano, el balance de las políticas neoliberales es decepcionante a nivel socioeconómico ya que, además de no garantizar un crecimiento notable y continuo, ha ampliado las desigualdades sociales. Si los sistemas tradicionales de protección no se adecuan plenamente al contexto económico y social actual, un nuevo enfoque de las políticas sociales aparece a partir del inicio de los años 2000 que insiste en la reorientación de los Estados de bienestar. Se trata de intervenir lo antes posible para corregir las desigualdades y prevenir las situaciones de exclusión profesional. Es cuestión igualmente de favorecer la igualdad de género en el mundo laboral y de reorganizar sus trayectorias y carreras. Esta estrategia de inversión social responde también a las exigencias de fuerte cualificación de la economía posindustrial. [+] 

Antonio Lorenzo García Moreno
Análisis psicológico de la crisis económico-financiera en España y la Unión Europea
Encuentros multidisciplinares. Vol. 15. # 43. 2013
En este artículo se trata de aplicar el Análisis Funcional de la Conducta (AFC) a la Crisis Económico-Financiera en España y la Unión Europea. Para ello, se aborda inicialmente el papel que juegan las personas, mercaderes, en la economía aparte de los "Mercados", así como la ceguera de algunos hechos aplicable a hechos económicos, formulándose una serie de interrogantes a la Economía desde la Psicología; posteriormente se presentan algunos eventos psicológicos, basados en evidencias, que intervienen en todos los actores económicos, castigos, estímulos internos, motivaciones, y aprendizaje, citándose en este contexto algunos eventos económicos actuales explicables desde la Psicología. El modelo de análisis y predicción que se presenta es ecosistémico e interconductual, en el que las correlaciones entre variables van más allá de las de unos fenómenos económicos con las conductas de algunas personas, aunque sin excluir a éstas. Esto último se esboza a través del Analisis funcional de la conducta de la crisis Económica: tipos de actores económicos que constituyen la crisis y sus respectivas conductas, ideas, emociones y formas de vida, y seis proposiciones funcionales a este respecto. Después se establecen cinco subhipótesis objeto de futuras investigaciones en un grupo interdisciplinar de trabajo de economistas, psicólogos, sociólogos y matematicos, para formularse finalmente una nueva solución parcial en la Unión Europea, pese a que quizas sea imposible. [+] 

Página 7 de 65

Esta web utiliza cookies con una finalidad estadistica y para mejorar su navegación