Cursos y Seminarios de la UE. CDE Universitat de València

Una història d'Europa després de la guerra freda
El 1989, la caiguda del mur de Berlín i les revolucions que es van produir als països de l'antic bloc oriental van obrir una nova etapa en la història de l'Europa contemporània i van posar fi a quatre dècades de guerra freda. Trenta anys després, l'optimisme, la confiança i l'eufòria d'aquells moments han deixat pas al temor i a l'ascens de l'extremisme i de l'euroescepticisme. Aquest curs ofereix un relat històric dels darrers trenta anys d'història europea. S'analitzen els fenòmens polítics i socials més rellevants -com les guerres balcàniques o l'evolució de les institucions comunitàries-, els protagonistes més destacats i les raons profundes de la crisi actual, en un any decisiu per al futur de la Unió Europea. [+]

Quan en els nostres dies observem les creacions i recreacions medievals o pseudomedievals en la literatura, el cinema, els còmics i l'art en general, sovint ens plantegem les seves possibles arrels per tal de comprendre què tenen d'original i què deuen a la tradició. 
En aquest curs, mitjançant perspectives complementàries pertanyents a diferents àmbits del coneixement (història, literatura, llengua i filosofia) i tractant obres tan rellevants com les de J. R. R. Tolkien i de C. S. Lewis, es reflexiona sobre com convergeixen, especialment des de l'edat mitjana, les diverses tradicions (cèltica, germànica, baltoeslava o finoúgrica) que han configurat la cultura europea i com es reflecteixen en els nostres imaginaris, creacions i manifestacions artístiques. [+]

Podem dir que som en l'era del desconcert atesa la gran desorientació de la gent, els intel·lectuals i la classe política. I és que s'ha trencat el concert teòric, pràctic, ideològic i de partits de després de 1989-1991. Tenim lluites constituents per concertar el nou marc global hegemònic, i proliferen forces (com ara les tecnològiques), tendències i nous marcs que escindeixen la societat. Les «polítiques del desconcert» són una problemàtica global amb sorprenents lligams internacionals, que al principi es generaren bàsicament des de les esquerres però que avui ho fan des de la ultradreta. 
En el curs s'aporten coordenades crítiques per orientar-se i s'analitza gran part de l'enorme bibliografia generada els darrers (pocs) anys. Així mateix, es compara el moment actual amb altres de similars, com els «desconcertants» anys trenta, la caiguda del mur de Berlín i l'URSS, l'11 de setembre de 2001 o les guerres neoconservadores. S'estudien críticament les noves problemàtiques sorgides en els eixos politicosocials de la redistribució, del reconeixement i del xoc «nosaltres-ells»; s'apunten dificultats creixents, com ara la fi del treball massiu, les noves tecnologies, un nou equilibri geopolític... i es reflexiona sobre les possibilitats reals que se'ns obren per al futur. [+]

Un dels temes recurrents en la història de la filosofia és la reflexió sobre les arts i, en particular, sobre la música, l'art més etèria i conceptual de totes. La idea d'harmonia és segurament la que millor vincula les inquietuds de la recerca filosòfica i la recerca musical tant en el pla teòric com en el pràctic. L'harmonia és audible? Quina és la dimensió estètica de la matemàtica? Com captem la bellesa de la música, art eminentment temporal? Quins són els orígens i la genealogia de la musicoteràpia? 
A més d'abordar aquest tipus de paradoxes o «(in)harmonies», el curs traça un recorregut singular per la història de les idees i de la cultura europees per entendre el paper de la música tant en el passat com en el present. Així mateix, es planteja quin és l'estatus de la música en l'àmbit del saber i quina és la consideració social del músic, ja que rarament han anat de la mà. L'aproximació a aquestes qüestions és multidisciplinària. Les sessions es basen en una selecció de fonts històriques i d'audicions musicals, i inclouen música en viu. [+]

Gairebé tres milions de migrants han arribat a Europa des del 2014, arran de l'escalada de violència de la guerra de Síria iniciada el 2011 i dels diversos conflictes sorgits un cop esclatada l'anomenada Primavera Àrab o l'enquistament de situacions de països com ara l'Afganistan, el Sudan o el Iemen, que van fer del 2015 l'any de la «crisi dels refugiats».  Aquests darrers anys, el tancament de ports europeus a les ONG ha desplaçat el mapa del flux migratori cap al mar Mediterrani, epicentre de l'activitat humanitària de suport a refugiats i exiliats dels diversos països de l'Orient Mitjà, Àsia i Àfrica, i ha generat una veritable crisi migratòria i social amb una cobertura en mitjans de comunicació molt important i la implicació de diverses entitats que lluiten per donar suport a aquelles persones que arrisquen la vida en la cerca de pau, benestar o d'un futur possible on desenvolupar-se amb dignitat. Aquest curs recull l'experiència d'aquests agents i apropa a la universitat d'estiu de la UB, Els Juliols, la seva veu i el relat que posa de manifest el perill que milers de persones viuen cada dia al Mediterrani. [+]

Esta web utiliza cookies con una finalidad estadistica y para mejorar su navegación