×

Advertencia

JUser: :_load: No se ha podido cargar al usuario con 'ID': 657

Punt de partida

Lunes, 04 Enero 2010 11:06 Escrito por 

Comence aquesta crònica a l’inici d’un any marcat per la crisi econòmica, quan hi ha algunes esperances de recuperació, però també moltes incerteses i grans dificultats. Què hi passarà? Sóc un estudiós del projecte europeu des de fa molts anys i en aquesta crònica els aniré contant les meues cavil·lacions sobre l’evolució de la Unió i altres temes. Per començar, cal preguntar-nos quina és la situació i quins són els principals reptes econòmics de la Unió Europea ara mateix.

Recordem que la Unió acaba d’estrenar un nou tractat (el Tractat de Lisboa) que l’equipa per millorar-ne el funcionament. No és una tasca fàcil gestionar una Unió de 27 països tan diversa i complexa. Ara queden més clares les funcions que corresponen a la Unió i a cada país, s’hi han creat noves figures (com el president estable del Consell Europeu o l’alt representant d’Afers Exteriors) i ha guanyat pes el Parlament Europeu entre les institucions comunitàries. Però cal posar en marxa (o continuar aplicant) polítiques efectives per a respondre als greus problemes que afronta Europa de manera immediata.

El repte més important, no cal dir-ho, és superar la crisi econòmica i millorar la situació del mercat laboral. Això exigeix una major coordinació de les polítiques econòmiques dels distints països i l’articulació d’una nova estratègia de desenvolupament sostenible per al conjunt d’Europa. Espanya és el país que exerceix aquest semestre la presidència de torn de la Unió Europea, i li correspon (juntament amb la presidència estable) la tasca d’impulsar aquestes accions.

Tres Consells Europeus són rellevants en aquest sentit. El de febrer, dedicat a avaluar la situació econòmica i laboral del conjunt de la Unió; el de març, dedicat a aprovar una nova estratègia europea de desenvolupament sostenible mitjançant una sèrie de reformes estructurals, i el de juny, centrat en la manera de garantir unes finances públiques sostenibles en cada país, ja que són molt alts els nivells de dèficit i de deute públics acumulats com a conseqüència de la crisi econòmica.

A Espanya (i especialment a la Comunitat Valenciana) el problema social més greu és el de l’atur. La consecució d’un major ritme de creixement econòmic és un factor clau per a poder millorar-lo, però també ho és la millora del funcionament del mercat laboral. Totes dues vies són complementàries i igualment necessàries.

D’una banda, cal estimular un canvi del nostre patró de creixement econòmic, tot apostant per nous sectors i noves activitats que ens facen més forts i menys vulnerables. En aquest sentit, la Llei d’economia sostenible i l’aposta per una millora dels nivells de competitivitat de les nostres empreses (incloent-hi els esforços en matèria de formació i innovació) són actuacions molt positives.

D’altra banda, cal millorar el funcionament del mercat laboral per tal d’afavorir la creació de llocs de treball i reduir la dualitat existent entre treballadors estables i temporals; a la fi, cal aconseguir que es cree més ocupació sense haver d’esperar a tenir tan altes taxes de creixement econòmic, i sobretot cal facilitar la incorporació laboral de la gent jove. Però tot això demana un major consens econòmic, social i polític al nostre país. Serem capaços d’assolir-lo?

Josep María Jordán Galduf

Visto 577 veces
Valora este artículo
(0 votos)

Esta web utiliza cookies con una finalidad estadistica y para mejorar su navegación